Platja

Creixell disposa de gairebé dos quilómetres de platja; un tram de platja urbana i la platja del Gorg, que és un espai d'interés natural protegit, amb dunes, flora i fauna autòctones.

LA PLATJA DE CREIXELL

Creixell disposa d'una magnífica platja de sorra blanca i aigües poc fondes, al nord de la Costa Daurada. És una platja idònia per practicar esports nàutics o gaudir d’un dia de platja en família. Els seus quasi dos quilòmetres de llargada i 40 d’amplada, en el tram central de la platja que comparteix amb Torredembarra i Roda de Berà, la formen la platja de Creixell i la platja del Gorg.

 

A la primera, les antigues cases de pescadors conegudes històricament com Les Botigues de Mar i les de nova construcció són a tocar de la platja. Hi ha el Club Nàutic, amb una base de l’escola catalana de Vela i diverses guinguetes de temporada, conegudes popularment com “Xiringuitos” que fan activitats diürnes i nocturnes per dinamitzar les vacances d’estiuejants i creixellencs.

 

La platja del Gorg és un espai d’interès natural protegit on es pot gaudir d’un entorn natural privilegiat. Un dels seus valors principals és la baixa ocupació d’aquesta platja i la sensació d'estar en un paratge natural entre dunes i aiguamolls. Es conserven molt ben senyalitzades les dunes amb flora i fauna autòctona. El Gorg forma part de l’espai protegit dels Muntanyans de Torredembarra i ha estat guardonada el 2018 amb la certificació de Platja Verge de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre.

 

FAUNA I VEGETACIÓ DEL GORG

La platja de Creixell és una àrea d'importants valors botànics, que acull algunes espècies i comunitats relictuals. Hi són representades diverses comunitats psammòfiles i halòfiles del litoral. Les zones sorrenques, amb sòls d'alta salinitat i amb un important moviment mecànic, són encara força extenses. En aquest ambient prosperen diverses comunitats de platja i de duna que presenten una zonació característica - de jull de platja (Agropyretum mediterraneum), de borró(Ammophiletum arundinaceae) i de reraduna amb crucianela marina (Crucianelletum maritimae) -. Els salicornars subarbustius (Arthrocnemetum fruticosi) i alguns poblaments de limòniums (Artemisio-Limonietum virgati) apareixen en la banda interna sobre sòls compactes, humits i salats, només interromputs per alguns estanys d'aigües salabroses. També són freqüents les jonqueres amb plantatge crassifoli (Schoeno-Plantaginetum crassifoliae) i petits pradells de teròfits primaverals de reraduna (Saginion maritimae) que apareixen localitzats en petites superfícies de sòls nus i salins.[1]

Si es tenen en compte els diferents hàbitats d'interès comunitari presents hi destaquen les llacunes litorals com a hàbitat prioritari, els prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi)  i els matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae). Pel que fa als hàbitats corresponents a zones dunars s'hi localitzen les ja mencionades dunes movents embrionàriesdunes movents del cordó litoral, amb borró (Ammophila arenaria) i  i dunes litorals fixades, amb comunitats del Crucianellion maritimae 

Les característiques ecològiques singulars del Gorg de Creixell, és ideal pel refugi i descans de moltes espècies d'aus com l'esplugabous (Bubulcus ibis), el martinet blanc (Ergetta garzetta) d'entre les espècies de limícoles, la presència del corriol camallarg (Himantopus himantopus), el gros (Charadrius hiaticula), el bec d'alena (Recurvirostra avosetta) i corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) que hi podria criar. Quant a l'herpetofauna, és especialment interessant la presència de diverses espècies meridionals com ho són la sargantana cua-llarga (Psammodromus algirus), la sargantana comuna (Podarcis hispanica) i la sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus); aquesta última considerada un dels rèptils més amenaçats de Catalunya. Els sorrals també acullen una fauna invertebrada característica d'aquest ambient particular.

 

 

Accions del document