Història

Les restes més antigues trobades al municipi, són els d'una vila romana dels segles II i III, a la zona de Clota, entre la carretera nacional i la platja, també en les aigües del litoral del municipi de Creixell han aparegut restes de ceràmica romana: àmfores, algunes senceres, àncores de plom i de pedra i altres estris.

Les primeres notícies documentades les trobem a meitat del s. XI, quan és cridat el lloc de les Morisques, pertanyent a l'actual terme de Creixell, i de Creixell pròpiament dit hi ha referències de final de segle. Posteriorment surt diverses vegades nomenat en documents de donació i venda, li va ser concedida acta de població el 22 de març de 1190 pel bisbe de Barcelona, Ramon de Castellber. L'origen del nom està al poble de l'Alt Empordà anomenat Creixell, a aquest altre l'hi va cridar Creixell de Mar i depenia dels senyors de Creixell que havien ajudat al rei d'Aragó en la seva contesa amb els Sarraïns. la baronia de Creixell passa als Sagarriga al s. XIV.

En el fogatge de 1365-1370 es nomena Creixell com a propietat del prior del monestir de Sant Pere de Casserres de la comarca d'Osona. Encara que sembla ser que la senyoria havia de ser compartida, ja que l'any 1381 l'Infant Joan ven la jurisdicció dels castells de Creixell, Roda i Berà al monestir de Casseres, que des de llavors tindrà ple domini, exceptuant Creixell, com el lloc de màxima jerarquia.

Al s. XVI, els pobles de Tarragona es caracteritzen, per la gran vitalitat de la Comuna del Camp, però en contrapartida hi va haver continus atacs dels pirates als pobles propers, i les pestes que assolaven els pobles. Cal destacar d'aquest període la massiva entrada de francesos, fet que suposava per al poble un augment demogràfic notable. En 1572 va tenir lloc el canvi de senyoria de Creixell, que va passar a mans de la Companyia de Jesús, a l'ajuntar el Priorat de Casserres, amb els jesuïtes, els quals van promulgar en l'any 1646, les Ordenances de Creixell, aquests van ser expulsats en 1767 .

Accions del document