Història

El gentilici és l’adjectiu o el substantiu amb què designem les persones en relació amb el seu lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).
El nostre gentilici és creixellenc o  creixellenca

Les restes més antigues trobades al municipi, són les d'una vila romana dels segles II i III, a la zona de la Clota, entre la carretera nacional i la platja. Això no vol dir que no podien haver hagut altres pobladors anteriors als romans, del que no en tenim cap evidència.

També en les aigües del litoral del municipi de Creixell han aparegut restes de ceràmica romana: àmfores, algunes senceres, àncores de plom i de pedra, morters i altres estris.

Les primeres notícies documentades les trobem a meitat del s. XI, quan és nomenat el lloc de les Morisques, pertanyent a l'actual terme de Creixell, en la donació de la Quadra de Clarà. Posteriorment surt el nom de Creixell diverses vegades nomenat en documents de donació i venda.

Li va ser concedida Carta de població el 22 de març de 1190 pel bisbe de Barcelona, Ramon de Castellvell, qui tenia certs interessos a  la zona del Baix Gaià.

L'origen del nom està, probablement, en el poble que pertany a Borrassà a  l'Alt Empordà anomenat Creixell. Se l’ha conegut com a “Castelli Crescentis”, “Crexello” i posteriorment Crexell i Creyxell. Durant la segona República se’l va nomenar Creixell de Mar per diferenciar-lo del de Girona.

En el fogatge del 1358 diu que Creixell, Roda i Berà són del prior del monestir de Sant Pere de Casserres de la comarca d'Osona. Encara que sembla ser que la senyoria havia de ser compartida, ja que l'any 1381 l'Infant Joan ven la jurisdicció dels castells de Creixell, Roda i Berà al monestir de Casserres, que des de llavors tindrà ple domini, sent Creixell, el lloc de màxima jerarquia.

Al s. XVI, els pobles de Tarragona es caracteritzen, per la gran vitalitat de la Comuna del Camp, però en contrapartida hi va haver continus atacs dels pirates als pobles propers, i les pestes que assolaven els pobles. Cal destacar d'aquest període la massiva entrada de francesos, fet que suposava per al poble un augment demogràfic notable.

Al 1572 va tenir lloc el canvi de senyoria de Creixell, que va passar a mans de la Companyia de Jesús per la secularització del Priorat de Casserres, desprès d’una lenta agonia. Els jesuïtes van recuperar les malmeses defenses de la vila i van promulgar, l'any 1646, les Ordinacions de Creixell, Roda i Berà que seran les bases de la relació dels súbdits amb els seus senyors i un òrgan de govern fins la seva expulsió l’any 1767.

La senyoria va ser comprada per l’acabalat propietari reusenc Salvador Marc i els seus descendents van mantenir-la fins l’abolició dels drets senyorials decretada durant el regnat d’Isabel II.