L'INSTITUT CATALÀ DE LES DONES RECUPERA LA MEMÒRIA D'UNA SETANTENA DE DONES RURALS DEL CAMP DE TARRAGONA PER RECONÈIXER EL SEU PES SOCIAL

Entre elles hi ha quatre dones de Creixell: Leonor Mercadé , Maria Brugarola, Rosa Rovira i Emilia Gual. A l’acte de reconeixement realitzat a l'Espluga de Francolí hi va assitir la regidora delegada de l’àrea de la dona de l’ajuntament de Creixell, sra. Chelo Picón.

Thursday 09 November 2023

L'Institut Català de les Dones recupera la memòria d'una setantena de dones rurals del Camp de Tarragona per reconèixer el seu pes social

Entre elles hi ha quatre dones de Creixell: Leonor Mercadé , Maria Brugarola, Rosa Rovira i Emilia Gual. A l’acte hi va assitir la regidora delegada de l’àrea de la dona de l’ajuntament de Creixell, sra. Chelo Picón.

 

La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha presentat al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí el projecte ‘Dones rurals, dones del Camp de Tarragona', impulsat per l’Institut Català de les Dones.

La presentació s’ha fet davant un auditori de més de 150 persones, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de les Dones Rurals, efemèride que reivindica i reconeix el paper cabdal de les dones del sector primari i la indústria alimentària.

El projecte és un recull de biografies de 73 dones rurals del Camp de Tarragona, que visibilitza i reconeix la seva expertesa i les seves contribucions socials i personals en un àmbit, el rural, que ha estat llargament masculinitzat.

Durant l'acte, Verge ha assegurat que el projecte “és un acte de justícia feminista, pel Camp de Tarragona, però també per tot Catalunya. Acabem amb el silenci imposat a la vida de les dones rurals: un silenci doble, provocat pel fet de ser dones, però també per formar part del món rural”.La consellera ha afegit que “donar a conèixer dones referents influeix i és motor de transformació per assolir la normalitat feminista; és una forma d'entendre i d’apropiar-se de la realitat col·lectiva”.

Verge també ha assenyalat que la recuperació de les dones rurals pioneres del Camp de Tarragona “ens acosta a un món més just i igualitari, en què qualsevol nena, adolescent o dona pot ser allò que vulgui ser en un entorn rural. No només és una qüestió de feminisme, també és essencial per evitar el desploblament rural”, ha afegit.

La directora de l'Institut Català de les Dones, Èlia Soriano Costa, ha explicat que: “la presentació d’aquest llibre suposa un pas més del procés de recuperació i reconeixement, que fa un parell d’anys vam engegar i que ha d’arribar a les dones rurals de tot el país.”

La directora dels Serveis Territorials del Departament d'Igualtat i Feminismes a Tarragona, Eva Ferran Roig ha conduit un col·loqui amb la participació de dones que formen part del projecte. Durant la seva intervenció, Ferran ha remarcat que “entre el recull de biografies hi ha dones molt destacades, però també altres dones desconegudes de la història que han sigut fonamentals en els seus entorns més immediats o que han transformat espais amb la seva lluita. En general totes tenen en comú que tenen alguna cosa a dir, a explicar, a reivindicar. Són totes dones valentes per explicar la seva història avui, però també per haver lluitat fins al final, sense poder explicar-la".

Un projecte de la Catalunya sencera

El projecte 'Dones Rurals, dones del Camp de Tarragona', recull la biografia de 73 dones del camp de Tarragona nascudes abans de 1947. Són, en concret, 12 dones de l'Alt Camp, 33 dones del Baix Camp, 8 dones de la Conca de Barberà, 7 dones del Priorat i 12 dones del Tarragonès.

Són dones de diferents orígens i edats, algunes anònimes i d’altres reconegudes, però que totes formen part de la història del Camp de Tarragona. El recull de biografies s’ha fet gràcies a la col·laboració d’entitats, ajuntaments i també de particulars del territori.

El treball del Camp de Tarragona suposa la tercera edició d’un projecte que l'Institut Català de les Dones va iniciar el 2021 a Lleida amb “ Dones Rurals. Dones de Lleida' i el 20222 a les Terres de l’Ebre amb “Dones Rurals. Dones de l’Ebre- Montsià”.

Perspectiva de gènere al sector primari

Les dones del món rural són determinants per a la vertebració territorial i social del nostre país, a més de ser agents decisius d’emprenedoria i d’innovació.

Segons dades de l'any 2020, només el 31% de les explotacions agropecuàries són titularitat de dones, un 22% en el cas de les de les explotacions ramaderes i només un 7% en el sector de la pesca.

El sector de la indústria alimentària va ser l’any 2020 el que va registrar més dones afiliades en l’àmbit rural com a treballadores per compte propi. Tot i així, les dones continuen representant una proporció significativament més baixa a la dels homes en aquesta franja (35% de dones, 65% d’homes). El segon sector amb més dones és l’agropecuari (24%).

Pel que fa a Creixell,  hi ha quatre dones creixellenques reconegudes: Leonor Mercadé , Maria Brugarola, Rosa Rovira i Emilia Gual. A l’acte hi va assitir la regidora delegada de l’àrea de la dona de l’ajuntament de Creixell, sra. Chelo Picón.

El projecte “Dones rurals" pretén visibilitzar i reconèixer les aportacions que han fet les dones a la societat i que sovint queden invisibilitzades per les dinàmiques sexistes i patriarcals i reivindicar el paper de les dones rurals a les diferents demarcacions

El projecte es construeix gràcies a la col·laboració dels ajuntaments, consells comarcals, museus i entitats de dones. Aquestes entitats s’encarreguen de la recerca i documentació de la vida de les dones amb l’objectiu de reconèixer socialment les aportacions fins ara massa invisibilitzades. Un dels objectius del projecte és que les i els joves coneguin les dones que han estat referents del territori, per la qual cosa moltes de les actuacions de divulgació s’adreçaran a la població més jove i als centres educatius.

Accions del document