Gegants de la Vila de Creixell

Ja feia temps que a Creixell es parlava de fer una parella de gegants que pugués acompanyar,en els seguicis populars festius,els quatre capgrossos de la vila: la Sisqueta, la Miquelina, el Jeroni i el Jaumet.

Finalment l'any 2004, gràcies a l’empenta de l’ajuntament i a la col·laboració de l’empresa concessionària d’autopistes ACESA, es va encarregar la construcció duna parella de gegants a l'artista Jordi Grau del taller El Drac Petit, de Terrassa. Les figures es van estrenar el 25 de juliol de 2005, van rebre els noms de Gilmundo i Minerva, i van comptar com a padrins amb els gegants de l’Arboç.

Abillades amb vestits que recorden un cert estil medieval, ambdues figures estan relacionades amb la història i les tradicions del municipi de Creixell. Així, el gegant representa Artal Gilmundo, el primer creixellenc de qui es té notícia documentada. Sembla que va viure al principi del segle XII i va ser el primer Carlà de la Vila. Això vol dir que s’encarregava del govern i la defensa del castell, que en aquella època pertanyia al bisbat de Barcelona. De fet, el pergamí que sosté a la mà esquerra simbolitza la carta de poblament que, l’any 1190, el bisbe Ramon de Castellvell va concedir als habitants de l’indret i als que hi anessin a viure. Al pit, Gilmundo porta l’escut de Creixell: és un escut caironat –que es recolza sobre un dels seus angles–, púrpura, amb una creu de Borgonya surmontada amb una corona reial d’or, i per timbre inclou una corona mural de poble que representa el castell de Creixell. Completen el seu abillament una espasa que penja del cinturó i una bandera, que sosté amb la mà dreta i on s’hi veu la creu de Borgonya sobre fons també púrpura.

La Minerva de Creixell simbolitza la festa major del Santíssim Sacrament, anomenada també del Pa Beneït o de la Minerva, molt arrelada a la Vila i de qui pren el seu nom. Abillada com una patrícia romana amb cert regust medieval, la geganta porta un vestit granat , un vel blanc i una corona. Amb la mà esquerra sosté una panera amb branques de blat i gotims de raïm, com a símbol de la festa del Pa Beneït, que commemorava el final de la verema, al setembre. El 2006, un any després de la presentació dels gegants Gilmundo i Minerva, es va constituir la colla gegantera Els Esmarris de Creixell, que ha passejat la parella arreu de Catalunya, participant en nombrosos actes en representació de la vila. Posteriorment ha estat la Colla Geganters i Capgrossos de Creixell els qui han estat els portadors dels gegants de la Vila. Entre les sortides més destacades de les dues figures hi ha la de Saragossa, l’any 2006; la que van fer a Miravet l’any 2008, on, a més a més, la Minerva va representar el paper de deesa romana a l’obra teatral La història gegant dels gegants de Catalunya; i la que va tenir lloc a Bacares, Almeria, l’any 2008. També han participat en la celebració de diverses ciutats geganteres, com la de Montblanc, el 2006, i en intercanvis amb altres viles catalanes. El seguici que acompanya la parella de gegants a les festes més destacades està format pels quatre capgrossos de la vila, pels gegantons Nino i Nina, els manotes Zipi i Zape i pel Drac. Rebuts amb gran entusiasme per la població de Creixell el dia de la seva estrena, el Gilmundo i la Minerva estan considerats avui com uns ciutadans més del municipi tarragoní.