DOCTOR JOSEP PUJOL I PIÑOL

Josep Pujol i Piñol (El Doctor Pujol), va néixer a Ginestar el 3 de febrer de 1911, fill de Josep Pujol i Pellissa, ginesterenc també, i de Teresa Piñol i Navarro, del poble veí de Rasquera. El seu pare, que era metge, obtingué la plaça mèdica de Roda de Berà i Creixell – històricament afegida a Roda- per l'exercici de la seva professió. La família es va traslladar a Roda de Berà l'any 1921 i varen fixar el seu domicili.

El Doctor Pujol inicià els estudis de batxillerat, en règim d'intern, al Col·legi dels Pares Salesians de Mataró. Només tornava durant les vacances d'estiu a Roda. Acompanya al seu pare durant el trajecte a peu a Creixell per a fer la visita als malalts. Durant el trajecte de Roda a Creixell, el seu pare ja li inculcava la vocació per la medicina. Finalment ho aconseguir, però d'entrada, el Doctor Pujol volia ser enginyer de camins, canals i ports.

L'any 1928 va ingressar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on cursà la llicenciatura de Medicina i Cirurgia, especialitzant.se en Obstetrícia i el que s’anomenàven llavors les malalties d’infància. Va fer tots els cursos de la carrera en català i obtingué la llicenciatura l'any 1934, amb brillants qualificacions acadèmiques.

Va començar a exercir com a metge a Barcelona, compaginant la medicina privada i hospitalària.

Com a conseqüència de l'esclat de la Guerra Civil l'any 1936, el jove Doctor Pujol es trasllada a viure a Roda de Berà, exercint per primer cop com a metge rodenc i rellevant al seu pare d'una manera un tant forçada, a causa de la forta desavinença entre aquest i l'anomenat Comitè Local, circumstància que feia perillar la seguretat del pare i que provocà el seu auto exili als municipis de Cubelles i Vilallonga successivament fins al final de la guerra.

 A mitjans de l'any 1938, s'incorpora a les files de l'exercit republicà, amb premeditat retard, atès el seu caràcter antibel·licista. Va ser destinat al front de Terol, a primera línia de combat en qualitat de tinent metge. Va ser fet presoner per l'exercit nacional i alliberat del consell de guerra, on se li va commutar la petició de pena de mort. Va seguir després a les files de l'exercit, al costat nacional, com a soldat metge fins a la finalització de la Guerra Civil.

La mort sobtada del seu pare l'any 1940 el va fer retornar a Roda. L'exercici de la medicina en un petit poble es feia molt difícil després de la desfeta de la Guerra Civil atesa la manca de recursos, materials i infraestructures sanitàries públiques.  En aquells temps no hi havia Seguretat Social i s’havien derogat els drets de molts mutualistes degut a que pertanyien a les Mútues del temps de la República. Tot això feia que l’empara pública del malalt fos inexistent en molts casos i l’atenció dels malalts havia de ser realitzada (exploració, analítiques, autòpsies, tractaments....) pel propi metge a la seva consulta. I el metge havia d’estar al servei del malalt en tot moment, en guàrdia permanent. No obstant, a Creixell el Doctor Pujol anava a passar consulta casa per casa dels malalts creixellencs. Quan hi havia una urgència mèdica, els creixellencs havien d’anar a Roda. A Creixell hi va haver un temps que el metge passava consulta a un edifici municipal del carrer Església 20 i també a la planta baixa del propi edifici de l’Ajuntament.

Aquesta situació canvia a finals dels anys cinquanta, amb l’aparició d’un sistema de sanitat universal, la Seguretat Social, i la millora dels serveis sanitaris.

Una altra característica a destacar en el món rural d’aquella època era la disseminació i separació dels nuclis de població, la qual cosa complicava el trasllat del metge a aquests llocs per tal de visitar els pacients, afegint-s’hi una major dificultat quan els municipis eren diversos i els mitjans de transport, públics i privats eren molt escassos. No hi havia dia sense que una llarga caminada constituís una bona part del temps del metge rural, perquè calia anar a passar visita al municipi veí de Creixell i també al de Bonastre.

S’allargava el recorregut quan en alguna de les moltes masies que en aquella època hi havia a Roda, Creixell i Bonastre, algú es posava malalt. El Doctor Pujol també havia d’anar sovint a passar consulta a peu a l’estació de tren de Roda de Berà-Creixell-Bonastre on aquella època hi vivien moltes persones del mon ferroviari. La major dificultat s’afegia durant les urgències de nit. En moltes ocasions, el trasllat es feia amb carro arrossegat per cavall.

El Doctor Pujol al principi no tenia carnet de conduir i feia els desplaçaments de Roda a Creixell a peu. Posteriorment ja va anar amb una motocicleta. Un veí de Creixell d’aquell temps, el Josep Alberich Llagostera, li va ensenyar a conduir cotxe. Feien les pràctiques amb un antic vehicle anomenat “la Genoveva”, un antic Citroën de color negre que posteriorment, i durant anys, es guardava a la masia de La Massó de Creixell.

Tot aquest anecdotari que sembla d’èpoques passades, no ens queda pas tant llunyà.

El progressiu creixement econòmic experimentat des dels anys 60, que va comportar l’aparició de fenòmens com la generalització del cotxe i la moto o l’aparició del turisme i els veïns de segona residència, va trencar tot aquell món vigent fins aquell moment.

A les tradicionals consultes de Roda, Creixell i Bonastre, s’hi afegiren aleshores les del Roc de Sant Gaietà, les del Castell de Berà i diversos càmpings que pel nombre de persones que tenien, necessitaven una assistència mèdica regular, així com també les visites domiciliàries dels malalts.

Els anomenats metges de pobles d’aquests períodes que descrivíem, eren persones que de la seva professió en van fer una vocació veritable. Lliurant.se al servei dels altres, en moltes ocasions gairebé desinteressadament. A banda de fer de metge, anaven més enllà de guarir malalties. Es preocupaven  també per totes aquelles situacions objectives i subjectives de les persones (treball, relacions familiars, etc..). Calia saber escoltar amb interès per després donar el consell oportú.

El Doctor Pujol era un metge d’aquesta raça, amb les qualitats i els valors esmentats, a banda que lluïa un espectacular i senyorial bigoti molt “dalinià”. I tenia una qualitat especial que cal destacar per damunt de totes les altres: la seva generositat vers els altres a través de la seva professió i el seu desinterès pel lucre propi.  Una marcada personalitat i la seva permanent inquietud intel·lectual per saber i estar al dia, feien del Doctor Pujol un lector impenitent.

És per això que l’ajuntament de Creixell d’aquella època, aplegant la voluntat popular dels creixellencs i creixellenques,  li va voler retre un sentit homenatge en vida al Doctor Pujol.

Així, el dia 26 d’abril de 1981, l’ajuntament de Creixell va inaugurar al centre del poble l’Avinguda Doctor Pujol. A l’acte hi va assistir l’alcalde de l’aleshores Sr. Lluís Sardà i Albacar, i els regidors de l’ajuntament així com també el propi Doctor Pujol, que es va mostra molt emocionat pel reconeixement. Actualment, l’avinguda Doctor Pujol és un cèntric carrer de Creixell a on hi ha la farmàcia, el Casal Municipal o l’Hotel La Masieta. 

El Dr. Pujol era també un gran conversador que, juntament amb el seu caràcter obert i de gran franquesa, el portava a mantenir sucosos diàlegs cultural i del món de les idees. El seu tarannà lliberal i racionalista feia que sovint topés contra la mentalitat obscurantista, repressora i fatalista, dominant a aquells temps. 

El que va començar a exercir la medicina, continuà fent-ho sense interrupcions fins que li vingué la mort l’any 1987.

BIBLIOGRAFIA.- Josep Pujol i Pinyol, article publicat l’estiu de 2000 a la revista EL BOI de Roda de Berà. Article signat per Josep M. Pujol i Mercadé, fill del Doctor Pujol.