Patrimoni

Vila Romana de La Clota

S’han trobat restes d’una vila romana del segle II i III a la zona de La Clota, entre la Via Augusta i el mar. Les restes catalogades pertanyien al taller d’un terrissaire que probablement abastia de les seves àmfores a la zona del Baix Gaià actual. Les restes van ser traslladades a prop del casc antic de Creixell, a la plaça de l’Abad Aureli Maria Escarré, sota la plaça del Mirador. La resta de la vila segueix a La Clota pendent d’estudi.

El Castell

Es tracta d’un gran casal de planta irregular amb tendència general de planta rectangular però sense cap costat paral·lel. Al mig de l’edifici té un pati descobert.

La part més antiga de l’edificació és el talús de finals del segle XI i, actualment, consta de planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha la capella de Santa Teresa, la presó, el pati i el celler que és una sala datada en el segle XVI.

Des d’aquest pati es podia accedir als passadissos que passen per sota del poble i que servien d’amagatall i de sortida en cas de necessitat. Un d’ell arribava fins la desapareguda Torre de Mar anomenada L’Hostal de la Figuereta. El primer pis és la residencia pròpiament dita i són un seguit d’estàncies que es succeeixen al voltant del pati. El Castell de Creixell ha sofert diverses remodelacions fins arribar a l’actual aspecte. La més importat va ser a  mitjans del segle XIX després d’haver estat incendiat en una de les guerres carlines.

 

Les Torres de Defensa

Antigament Creixell estava envoltat d’una muralla de la que es conserven tres torres de defensa dins del casc urbà actual que no han sofert grans transformacions, a excepció d’una d’elles. Si n’existia alguna altra no hi ha indicis visibles en el Poble i totes van ser construïdes en el segle XIV.

Torre de Ca la Miquelina

Està situada davant de l’església adossada a la casa que li dona nom i servia per vigilar el flanc oriental de l’antic clos. Tindrà uns 10 metres

d’alt i la planta és rectangular construïda de reble amb arestes de pedra sense polir. La torre està coronada amb merlets de forma piramidal i gaudeix d’una gàrgola d’estil gòtic que representa algun animal, possiblement un lleó. Està ben conservada i va se modificada en el seu interior per adaptar-la a l’ús com habitatge.

 

Torre de Cal Jeroni

Es troba al costat nord de la Plaça Major, amb una casa adossada al davant. Tenia com a missió la defensa del sector de migdia de la Vila. Tindrà uns 15 metres d’alt i la planta és rectangular, també, construïda de reble amb arestes de pedra sense polir. La torre està coronada amb merlets de forma piramidal i el seu estat de conservació exterior és excel·lent.  La modificació de l’interior per adaptar-se els usos com habitatge particular són considerables.

Torre de Cal Cabaler

També coneguda com Torre de Cal Xacó està a l’oest del castell i va ser escapçada i integrada dins del sostre de la casa a la que està adossada i que li dona nom. Com les altres torres te planta rectangular i està construïda amb reble i pedra sense polir a les cantonades. Probablement la seva altura fos com la de Cal Jeroni d’uns 15 metres i és la’única que es pot visitar el seu interior a través de la casa de Cultura de Cal Cabaler.

Es bo recordar que en el segle XVI es va construir una torre de defensa al costat del mar quan els turcs assolaven la mediterrània. Aquesta torre era coneguda com de l’Hostal de la Figuereta o de Mar per què fou convertida en hostal durant el segle XVIII. Fou enderrocada l’any 1953 per construir un restaurant.

 

 

L’Església de Sant Jaume

L’actual església de Creixell està construïda sobre una capella romànica del segle XI, ja que l’any 1083 hi ha constància de la seva existència a la Quadra de Creixell. Sabem que l’avocació de Sant Jaume consta en documents conservats del 1239 en el Priorat de Sant Pere de Casserres.

La planta del temple és rectangular orientada de E-O i reformada en el segles XVIII pel costat N amb dos afegits i la cripta del segle XVII a migdia. El frontis consta de la porta i damunt seu un ull de bou. Més amunt el antic campanar d’espadanya de dos ulls i volta de canó. Les campanes van ser substituïdes i ara llueixen, en el seu lloc, dos vitralls de l’artista Rafael Caseres de l’any 1949.

 

El portal és d’estil renaixentista del segle XVII , de pedra treballada amb arc de mig punt i columnes de doble estria als costats, que suporten un fris dòric. Al damunt, un nínxol de mig punt on hi descansa una petita imatge de Sant Jaume d’estil  romànic - popular dels segles  XIV-XV

Les voltes de la nau de l’església tenen 12 metres d’alçada en volta apuntada aguantades per dos arcs torals també apuntats. La primera clau del presbiteri du la data de 1559, enmig la figura de Sant Jaume, la segona clau la petxina del peregrí i la tercera la creu.

 

Al costat N hi ha dos arcs de mig punt que obren pas al confessionari i a l’altar del Sant Crist que es comuniquen per un petit passadís. La construcció és de finals del segle XVIII. La teulada és de dues vessants uniforme cobertes amb teula àrab. Estan encavallades en fusta i entre la volta gòtica i la teulada hi ha les golfes, un espai bastant gran al que s’accedeix per la torre del campanar.

Adossada al temple pel seu costat N, hi trobem la torre del campanar que es va construir en el segle XVIII amb base quadrada i uns 26 metres d’alçada. L’ única decoració la trobem a la finestra de les hores on podem veure la data d’inici de les obres – 1777 – envoltada de decoració barroca.

 

A la part superior el pis de les campanes de forma vuitavada amb quatre finestres acabades en arc de mig punt. Hi ha dues campanes.

 

Coronament del Campanar

L’any 1917 el rector de la parròquia de Sant Jaume de Creixell, Ramon Martí, va encarregar a l’arquitecte Josep M Jujol i Gibert la construcció del Coronament modernista del campanar.

De les arestes sense finestres del pis de les campanes arranquen quatre arc parabòlics metàl·lics recoberts amb rústega de gran vistositat que enlaira la cúpula, també parabòlica, fins a 9 metres per sobre de la torre del campanar, fent que la torre mes el coronament donin una alçada total de 35 metres.

Les aretes neixen de la base on hi ha les estàtues dels quatre Sant que va dissenyar Jose M Jujol i que representen a Sant Domènec, Sant Francesc d’Assis, Sant Lluís de França i Sant Joan de Malta tots ells defensors del Sant Rosari a qui sembla dedicat aquest coronament.

L’obra culminava amb un penell de ferro colat composat per un lleó fugint i una creu com a símbol de la imposició del Bé sobre el Mal. Aquest penell va ser retirat l’any 1954 per que suposava un perill per la estructura i es va tornar a col·locar en el seu lloc l’any 2012 després de la remodelació i arranjament que es va dur a terme.

Casals d’interès

Creixell no és un poble de grans mansions i cases senyorials, tot i que disposa d’alguns casals d’interès. Els més destacables podem anomenar

Ca la Miquelina, al carrer de l’església i al costat de la torre que li dona nom. Pot ser el casal més interessant  del municipi on cal destacar dues reixes a la planta baixa amb un importat mèrit artístic i els finestrals de pedra picada. Especialment el que està sobre la porta principal que és d’estil gòtic-flamíger, possiblement del segle XV i que recordava on vivien els representants de la Baronia.

Cal Cabaler, casa benestant del segle XVIII que està al carrer Sant Jaume amb portal i finestres de pedra polida i que dona nom a la torre de defensa que té adossada.

 Aquesta casa es pot visitar i és seu de la Casa de Cultura de Creixell, centre d’interpretació i dinamització cultural del nostre poble.

El cas antic de Creixell no ha estat molt canviat i conserva el seu encant d’una vila antiga on podem observar les diferents èpoques de bonança en les que s’ampliaven els seus carrer.  Així podem veure dates a les portes de les cases renovades o construïdes en el segle XVII, en el carrer de l’església, del XVIII prop del castell, com Cal Peces i Cal Cabaler al carrer Sant Jaume o Cal Figuerola a la plaça Major, construïda al XIX i tantes altres cases totes elles d’interès per tothom.

 

La pedra seca

Creixell té una gran concentració de diversos tipus de construccions de pedra seca, com la majoria dels municipis del Tarragonès i del Baix Penedès. Els seus orígens són molt antics i es poden trobar en cultures molt diverses a reu del món (íbers, celtes, egipcis ...). 

Són molt nombroses a la zona N del terme municipal, Mas Gibert i Mas Mercader, però també n’hi havien en indrets ara urbanitzats com la Coma, el Bosc i les Morisques. S’empraven com a refugis temporals del pagesos i dels animals quan hi havia mal temps i estan construïdes amb pedres, mes o menys planes, apilades una damunt l’altre i sostingudes per altres pedres més petites.

Les filades s’inclinaven una mica cap dins per expulsar l’aigua de la pluja i acaben en una cúpula que li dona un sostre arrodonit en front de la planta que és quadrada. La porta d’accés està a migdia per protegir-la del N, té l’alçada d’una persona i arc de mig punt. 

Les barraques van començar a construir-se en el segle XVII tot i que el major nombre d’elles són del XIX per la gran proliferació de les explotacions agrícoles arreu del territori.

A part de les barraques cal destacar els marges que donen sentit al paisatge del nostre poble. La seva funció principal era contenir les terres per conrear amb més facilitat els camps, sobretot per les vinyes. Altres construccions que podem veure a Creixell són les tauletes que es feien al voltant dels garrofers per facilitar la recollida de les garrofes. 

Les sínies

Les sínies aparegueren a les nostres contrades a finals del segle XIX, un cop es van anar dessecant les zones humides al sud de la Via Augusta. La construcció de la via del tren va accelerar el conreu d’aquesta zona i van proliferar amb la intenció d’extraure aigua per els horts que van anar ocupant aquestes terres noves.

Una sínia és una màquina d'elevar aigua. Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d'aigua o fins i tot del vent, té planta circular. Per la seva proximitat al mar, la major part de les sínies a Creixell es van salinitzar i avui dia estan abandonades.

Les Masies

A Creixell no hi ha hagut molts disseminats i de totes les masies que han existit només n’hi ha una en actiu en els nostres dies, Can Pastoret, que està a peu de la carretera nacional entre les urbanitzacions de Creixell Mar i La Plana.

Les altres tres masies ja no tenen cap activitat i les descriurem, breument, tot seguit:

Mas Gibert

Es troba al nord del terme municipal sobre un turó a 149 metres sobre el nivell del mar. Es creu que la seva construcció es del segle XVI tot i que en un portal podem veure la data de 1676. La seva estructura és típica de les masies catalanes.

El seu estat és deplorable i ha estat saquejada en moltes ocasions i està totalment abandonada. Tot i això conserva una premsa de lliure, també anomenada de biga o de palanca, en bastant bon estat.

 Mas Mercader

La seva construcció mes antiga és del segle XVIII i consta la data de 1722 a l’entrada. Està a tocar del terme de La Pobla de Montornès, tan és així que la capella del mas dedicada a Santa Teresa està en dit terme.

A finals del segle XIX va sofrir una profunda remodelació que va canviar el seu aspecte de masia tradicional creant una sensació de casa fortificada, coronant els murs amb merlets que li donen categoria de casal senyorial. La decoració que tenia en les seves estances també reflectia la posició dels deus propietaris.

Actualment està en un estat deplorable i el vandalisme i saqueig continuat des dels anys 90 del segle passat han malmès, irreversiblement aquest important patrimoni del nostre municipi.

 La Masieta

Era un mas que estava a migdia de la línia de ferrocarril Madrid-Barcelona per la via de Rosa de Berà. Esta totalment derruïda i només es poden distingir alguns murs mig enderrocats

També comentarem la existència de dues masies més que es van construir durant el segle XX de les que  nomes està en peu la de La Masó, a tocar del cas urbà en la urbanització del mateix nom. L’altre també va donar nom a la zona on es trobava, La Plana,  i va ser enderrocada per els promotors de la urbanització. 

Les Botigues de Mar

Al mig de la platja de Creixell hi ha unes cases agrupades que es coneixen per les Botigues de Mar i que són les casetes del pescadors on hi guardaven els estris de la pesca. La construcció més antiga és del segle XVIII i es coneix com la casa del Contramestre.

La major part de les cases són del XIX que va ser l’època de major esplendor d’aquesta activitat. A final d’aquest mateix segle els mariners van marxar a altres llocs com Calafell o Torredembarra i a principis del segle XX les van comprar els primers estiuejants de la nostra platja.

Aquestes cases encara conserven els noms de les famílies que estiuejaven en aquella època, tals com Cal Madolell, Cal Miró, Cal Costas o Cal Senyor Peret.

Les Capelles

La Capella de Santa Teresa de Mas Mercader

Aquesta capella va ser construïda a principis del segle XVIII i, segons consta a l’arxiu parroquial, estava sota l’advocació de Santa Teresa, Sant Pere Màrtir i Sant Francesc. Una pedra en l’absis du la data de 1727 i la capellania fou creada el setembre de 1741.

Es de planta rectangular orientada a migdia amb absis recte i sagristia afegida a ponent amb una finestra. Aquesta sagristia es dins del terme de La Pobla de Montornès. 

La porta és rectangular i de pedra de carreu, damunt d’ella hi ha un ull de bou que tenia vidres de colors, coronada pel campanar d’espadanya d’un sol ull.

La nau és de volta de canó i molt alta, coberta per una teulada de quatre vessants amb les partions d’aigües amb les teules envernissades de verd. La resta de color normal i al mig de les partions unes boles verdes amb un parallamps i una creu com a panell.

Pel que fa a l’interior tenia una pica d’aigua beneita de marbre treballada i al peus de l’altar rajola de deu per deu del segle XVIII decorades que eren força interesants.

Malauradament a finals del segle XX va ser saquejada i diversos actes vandàlics l’han deixat sense cap dels seus atractiu. Nomes es conserven les estructures de la edificació.

 L’ermita de la Mare de Déu de Fàtima

Prop de la vila de Creixell i sobre el turó de la Carossa a 67 metres sobre el nivell del mar, al maig de  1952 es va començar a construir la Ermita de la Mare de Déu de Fàtima i el 26 de desembre del mateix any si va col·locar la imatge.

Altres bens patrimonials de Creixell

Llibre dels “ORDENAMENTS DE CREIXELL DE RODA Y DE BARA”

Aquest llibre es troba a la Biblioteca Nacional de Catalunya en la secció de Reserva catalogat amb el registre d’aquest centre numero 1261.

Es tracta d’un manuscrit de mida quartilla i enquadernat  en cartolina vermella i orlat amb or. En el seu interior, a la primera fulla, podem veure un escut on hi diu “ORDENAMENTS DE CREXELL DE RODA Y DE BARA” i sota la insígnia dels jesuïtes.

Té 26 pàgines, la majoria d’elles deteriorades en la seva part baixa, i està redactat per diferents persones en un català correcte i entenedor. Consta de tres capítols:

  • De la Senyoria: Historia del lloc de Creixell recollida pels propis Jesuïtes.
  • Dels oficials que té el senyor en dit terme: Nomenaments de batlles i carlans i d’altres representants.
  • De les ordinacions: Exhaustiva relació de normes a seguir dins de la senyoria per part dels seus súbdits.

És un edifici de planta rectangular i de reduïdes dimensions amb l’absis orientat N-E i un afegit al N-O que fa de sagristia. L’absis és rectangular d’arestes arrodonides i una gran finestra vidriada de colors.

El frontis està al N-O i mira a Creixell, te una porta al mig amb arc ogival i està coronada per una creu de totxos damunt d’un ull de bou. Ho remata un campanar de cadireta d’arc també ogival amb campana. Sobre tot aquest conjunt hi ha un petit panell com el del coronament del campanar de l’església de Sant Jaume.

 

Accions del document